La meteorologia del setge de Barcelona: 1713-1714
Enguany es compleix el Tricentenari
de la desfeta de 1714 i de la fi del setge que va patir la ciutat de
Barcelona des del 25 de juliol de 1713 fins a l’11 de setembre de 1714, durant
la Guerra de Successió Espanyola. En motiu d’aquesta efemèride, el Servei
Meteorològic de Catalunya vol sumar-se a la commemoració del Tricentenari relatant
els trets meteorològics més destacats durant el setge a la ciutat.
Malauradament fa tres-cents anys a Catalunya no hi havia aparells
meteorològics per mesurar les principals variables meteorològiques: pressió, precipitació
i temperatura. Baròmetres, pluviòmetres i termòmetres, sí que feia dècades que
s’havien inventat a Europa, però el seu ús a principis del segle XVIII era molt
escàs i pràcticament només es feien mesures a unes poques ciutats d’Itàlia,
Alemanya, Holanda, Regne Unit i França. A Catalunya els primers aparells
meteorològics no es van començar a fer servir de manera sistemàtica i continuada
fins a 1780, quan el Dr. Francesc Salvà i Campillo va començar a fer mesures meteorològiques
al terrat de casa seva, al carrer Petritxol de Barcelona.
Malgrat tot, és possible la reconstrucció de la temperatura, la precipitació
i la pressió atmosfèrica a nivell del mar, a escales mensual o estacional a
partir de la combinació de diferents indicadors
proxi o indirectes, i així poder tenir una idea de com era el clima
d’Europa en el passat, abans de l’existència de dades instrumentals. Un
indicador proxi climàtic (en anglès climate
proxy indicator) és una variable no climàtica que està relacionada amb una altra
variable climàtica i que es fa servir per a avaluar de forma indirecta aquesta
segona. Per exemple, les anelles anuals de creixement dels arbres són un
indicador proxi climàtic de la temperatura i la precipitació mitjanes anuals de
l’indret on es troba un arbre. Així doncs, a partir d’aquestes fonts de dades,
es pot fer una aproximació força fiable del context meteorològic del setge de
la ciutat de Barcelona.
·
Font de dades
L’anàlisi de l’evolució de la meteorologia durant el setge a la ciutat
de Barcelona s’ha dut a terme gràcies a l’anàlisi de les dades de diferents
fonts. Així, les reconstruccions mensuals de pressió a nivell del mar s’han
extret del treball de Luterbacher et al.
(2002), les reconstruccions estacionals de temperatura han estat desenvolupades
per Luterbacher et al. (2004) i
Xoplaki et al. (2005) i la
reconstrucció de la precipitació estacional, s’ha elaborat a partir del treball
de Pauling et al. (2006). Les
referències completes es poden consultar al final de l’article.
·
La meteorologia del setge
·
Temperatura
L’anàlisi de la temperatura s’ha realitzat a
través dels mapes d’anomalies estacionals de temperatura des de l’estiu de 1713
fins a la tardor de 1714, prenent com a mitjana climàtica el període 1701-1800
(figura 1).
Es pot observar una clara anomalia freda a gran
part del continent europeu, inclosa la península Ibèrica, durant l’estiu de 1713. Aquest fet deuria
afavorir l’inici del setge al no tenir aquell estiu una temperatura mitjana
gaire elevada. Durant la tardor de
1713 es manté l’anomalia freda a gran part d’Europa i a tota la península
Ibèrica. L’hivern de 1713-1714 va
ser fred a Catalunya i a tot el sud del continent, mentre el nord va gaudir de
temperatures més suaus que les habituals. Aquestes condicions més fredes de ben
segur que no van ajudar gaire a la resistència de la ciutat i deurien comportar
més penúries. L’ambient més fred que el normal va continuar durant la primavera de 1714. Quan el setge ja arribava
a la seva fi, l’estiu de 1714 va ser
més calorós que el normal, agreujant la resistència dels ciutadans de Barcelona
després de molts mesos de setge. Aquesta anomalia càlida no va tenir
continuïtat durant la tardor, que va ser normal a gairebé tot el continent,
excepte al centre peninsular que va ser freda.
Figura
1. Mapes estacionals de l’anomalia de la temperatura entre l’estiu de 1713 i la
tardor de 1714 a Europa, prenent com a període de referència el 1701-1800.
·
Precipitació
El comportament de la precipitació s’ha
analitzat a través dels mapes d’anomalies estacionals de precipitació des de
l’estiu de 1713 fins a la tardor de 1714, prenent com a mitjana climàtica el
període 1701-1800 (figura 2).
Es pot comprovar com la primera
meitat del setge es va desenvolupar sota unes condicions més plujoses que les
habituals a gran part de l’Europa occidental. Catalunya segueix el mateix patró
amb un clar contrast amb la resta de la península Ibèrica, on les condicions
van ser molt més eixutes -sobretot a Andalusia i a l’estiu-. Gràcies a aquest
règim més plujós, els pous i els diferents dipòsits pluvials de la ciutat
deurien tenir força aigua de boca, fet molt important per a poder resistir un
setge. Aquest règim més plujós a Catalunya va afavorir que el 18 d’octubre de
1713 el Llobregat es desbordés per tot el seu delta inundant molts camps de
conreu, però sense produir danys de consideració. Aquests episodis de pluja
també haurien jugat a favor de la defensa de la ciutat, fent més complicades
les tasques de l’exèrcit ocupant, dificultant l’obertura o manteniment de les
seves trinxeres.
Per una altra part, cal destacar
l’important anomalia seca que va patir gran part del continent durant l’hivern de 1713-1714, fet poc habitual.
Aquesta anomalia seca està en consonància amb la gran anomalia càlida que va
patir gairebé tota la meitat nord del continent en la mateixa estació.
Desafortunadament per als
barcelonins el règim pluviomètric va canviar amb l’arribada de la primavera de 1714, prenent un caràcter
sec que va allargar-se durant l’estiu
de 1714. Si s’afegeix a aquest fet el temps càlid d’aquell estiu, com hem vist
abans, és fàcil suposar l’empitjorament en les condicions sanitàries dels
ciutadans ja al final del setge. Després de la desfeta, la tardor de 1714 torna a recuperar la normalitat de les
precipitacions.
Figura
2. Mapes estacionals de l’anomalia de la precipitació entre l’estiu de 1713 i
la tardor de 1714 a Europa, prenent com a període de referència el 1701-1800.
·
Pressió
a nivell del mar
El
comportament de la pressió al nivell del mar s’ha estudiat a través dels mapes mensuals que
combinen la pressió al nivell del mar i les seves anomalies, des de juliol de
1713 fins a setembre de 1714 (figura 3). Es continua prenent com a mitjana
climàtica el període 1701-1800.
Es pot veure
com en els mesos estiuencs de 1713
hi ha una clara anomalia negativa de pressió a gran part del sector occidental
del continent amb anomalies positives de pressió a Escandinàvia, implicant
doncs el pas d’un major nombre de borrasques amb els seus fronts associats.
Aquesta configuració afavoreix la inestabilitat (més tempestes i precipitacions)
i que les temperatures siguin més baixes que les habituals, tal i com mostraven
les reconstruccions de precipitació i temperatura estacionals comentades
anteriorment. Aquesta situació es va debilitant durant el mes de setembre de 1713, canviant de signe
durant l’octubre. Al novembre es torna a un patró semblant
al d’agost, però amb una marcada anomalia positiva de pressió a l’Europa de
l’est, provocant un efecte de bloqueig de les depressions que afecten
majoritàriament la meitat occidental del continent (Catalunya inclosa). Tot
aquest període és més plujós que l’habitual, tal i com mostraven les
reconstruccions estacionals de precipitació de la tardor de 1713.
Durant els
mesos de l’hivern de 1713-1714 es
dóna una clara anomalia positiva a gran part d’Europa, amb la presència d’altes
pressions sobre l’Atlàntic (gener de 1714) i l’Europa Central (desembre de 1713
i febrer de 1714) que seria la causant de l’important anomalia seca que tingué
lloc aquell hivern a gran part del centre i nord del continent, segons la
reconstrucció estacional de precipitació. Aquesta configuració afavoreix la
circulació de vents humits de component marítim sobre Catalunya i comporta un règim
més plujós que l’habitual (en consonància amb la reconstrucció estacional de
precipitació).
L’anomalia
positiva de pressió continua durant el mes de març de 1714 a gran part del continent estenent la seva influència
sobre Catalunya i provocant condicions més seques que les normals. Durant la
resta de la primavera de 1714, el camp
mitjà de pressió mostra una circulació del quadrant nord-oest poc propícia per
a la precipitació a la costa catalana. Com a resultat, el règim pluviomètric va
ser més eixut que l’habitual, tal com mostra la reconstrucció estacional de
precipitació.
Finalment, el
mesos d’estiu de 1714 mostren una
anomalia positiva de pressió a la península Ibèrica i amb una circulació mitjana
de vents de component sud, que va comportar l’anomalia càlida observada
anteriorment segons la reconstrucció estacional de temperatura. El camp de
pressió torna a les seves condicions normals un cop passat el setge.
Figura
3. Mapes mensuals de la pressió atmosfèrica a nivell de la superfície
(isolínies) i anomalia respecte la mitjana (colors), entre juliol de 1713 i setembre
de 1714 a Europa. Es pren com a període de referència el 1701-1800.
Referències
Luterbacher, J., E.
Xoplaki, R. Rickli, D. Gyalistras, C. Schmutz, H. Wanner, D. Dietrich, J.
Jacobeit i C. Beck (2002): “Reconstruction of sea level pressure fields over
the Eastern North Atlantic and Europe back to 1500”. Climate Dynamics, 18, pp. 545-561.
Luterbacher, J., D. Dietrich, E. Xoplaki, M. Grosjean, i H. Wanner
(2004): “European seasonal and annual temperature variability, trends, and
extremes since 1500”. Science, 303,
pp. 1499-1503. http://www.cru.uea.ac.uk/cru/projects/soap/data/recon/#luter04
Pauling, A., J.
Luterbacher, C. Casto i H. Wanner (2006): “Five hundred years of gridded
high-resolution precipitation reconstructions over Europe and the connection to
large-scale circulation”. Climate Dynamics, 26, pp. 387-405.
Xoplaki, E., J. Luterbacher, H. Paeth, D. Dietrich, N. Steiner, M. Grosjean, i H. Wanner (2005): “European spring and autumn temperature variability and change of extremes over the last half millennium”. Geophysical Research Letters, 32, L15713. doi:10.1029/2005GL023424. http://www.cru.uea.ac.uk/cru/projects/soap/data/recon/#luter04
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada